La UB ofereix unes "beques de col·laboració", com ho anomenen ells, per a treballar dins la pròpia universitat. Els llocs de feina van des de la biblioteca, l’arxiu, el gimnàs de la UB o la secretaria d’atenció a l’estudiant, d’entre altres serveis. Feines que hauria de fer un funcionari o treballador contractat de la universitat.
Si les ofereixen en aquesta modalitat de "beca" és perquè el salari és, depenent de la feina, de 5 o de 5,7 euros per hora. La qual cosa suposa un salari de 417,67 o 477,06 euros nets per treballar mitja jornada.
Aprofiten un contracte que es fa com si l’estudiant estès realitzant un programa de formació per a contractar de forma precària. Els estudiants realitzen feines que substitueixen a treballadors, però ells ho justifiquen al·legant falsos "processos de pràctica professional i de formació, que eren els objectius fonamentals d’aquesta iniciativa".
Aquest tipus de contracte estipulat al Reial Decret 1493/2011, exigeix que s’"establiran els mecanismes d’inclusió a la Seguretat Social dels participants en programes de formació finançats per entitats o organismes públics o privats, que, vinculats a estudis universitaris o de formació professional, comportin contraprestacions econòmiques per als afectats" i que "per a subscriure aquest conveni especial amb la Seguretat Social serà necessari acreditar per part del sol·licitant l’haver participat en programes de formació". La realitat és que es realitza poca o cap activitat formativa.
Aquest tipus de contracte permet a la universitat no pagar les cotitzacions per atur ni aportar al fons de garantia salarial. A més, no reconeix ni les vacances, ni les 14 pagues habituals, situant el salari per sota del salari mínim interprofessional. Durant el mes d’agost per exemple, l’estudiant no treballa però tampoc cobra. Només disposa de 8 dies de vacances a repartir entre Nadal i Setmana Santa.
A més, perd la beca si es posa malalt més del 20% del temps que aquesta dura. Se l’impedeix treballar a qualsevol altre lloc i no té els permisos per assumptes propis que tenen la resta de treballadors de la universitat.
Es tracta sense dubtes de precaritzar el treball de la universitat amagant-lo sota el mantra d’una formació inexistent. Algunes de les feines consisteixen en fer de conserge de gimnàs, arxivar expedients d’alumnes o col·locar els llibres a la biblioteca. Activitats que corresponen a un treball corrent i no a una activitat formativa.
Les institucions públiques es sumen així a la precarització del treball establert com a norma en el sector privat. La universitat passa a contractar com una empresa privada en lloc d’oferir places per a funcionaris. El model de la universitat-empresa s’estén així, no només als plans d’estudis, sinó que arriba també al personal d’administració i serveis.
És hora de posar en peu un pla de lluita per la democratització de la universitat, per la seva gratuïtat i pel fi de la precarietat laboral dels docents, investigadors i del personal no docent. Per una universitat al servei de la classe treballadora i no de les empreses.
