Segons les dades dels organitzadors, el seguiment ha sigut d’entre el 90% i 100% de la plantilla. Una participació massiva que s’ha reflectit en una concentració de més de 500 metges davant del Departament de Salut.
Primer dia de vaga dels MIR a Catalunya en defensa de les seves condicions laborals, contra la precarietat i les retallades! @vagaMIRsCat #VagaMIRCatalunya pic.twitter.com/7f9E6YkFCk
— EsquerraDiari.cat (@EsDiariCat) September 21, 2020
La Paula, una de les MIR que ha participat en la vaga aquest dilluns, explicava algunes de les dificultats que s’han trobat per poder tirar-la endavant. “Ens hem trobat que d’un dia per l’altre l’ICS ens ha demanat uns serveis mínims del 100%. Això vol dir que tot el personal que estigui de guàrdia ha de fer la guàrdia. No tenim dret a fer vaga i hem de cobrir aquests espais”. I afegeix que “de fet, hi ha molts hospitals en els que no hi ha residents tots els dies, però s’han demanat que aquests dies hi siguin”.
Els @vagaMIRsCat protesten per la imposició d'un serveis mínims abusius.
"Fixar uns serveis mínims del 100% és una manera de negar-nos el dret de vaga"#VagaMIR #VagaMIRCatalunya pic.twitter.com/JzYrHoPORO
— Metges de Catalunya (@metgescatalunya) September 21, 2020
Les seves reivindicacions es divideixen en tres blocs: formació, condicions laborals i millores retributives. Denuncien la falta de supervisió i tutorització, guàrdies 24 hores ininterrompudes, falta d’infraestructura per descansar i jornades intensives de fins a 60 i 70 hores setmanals.
Imperdible | Entrevista a un dels MIR de Catalunya en vaga per millors condicions laborals, retributives i de formació. @vagaMIRsCat #VagaMIRCatalunya pic.twitter.com/P3f8WMrF8l
— EsquerraDiari.cat (@EsDiariCat) September 21, 2020
Tot i estar en formació, acaben desenvolupant tasques de personal imprescindible i cobren un sou base de mileurista. Així, l’administració utilitza els MIR com a mà d’obra barata per continuar precaritzant els serveis públics, com ja hem vist en els cassos dels doctorands o el professorat associat a les universitats.
A la concentració, s’han pogut llegir cartells amb lemes contra l’explotació laboral o amb consignes com “Necessitem els teus aplaudiments ara!”. Una evidència més de l’aprofundiment en la precarietat viscuda per molts sectors de la societat, un dels més joves i importants durant aquesta pandèmia.
Les polítiques neo-liberals dels governs de la Generalitat per la sanitat pública han portat a la seva privatització, la falta de finançament i l’explotació dels seus treballadors i treballadores. I qui ho acaba pagant? Els usuaris, especialment aquells que han d’anar a treballar sense mesures de seguretat, en transports públics plens i que viuen en habitatges petits; és a dir, la classe treballadora.
