Política Estat espanyol

ESQUERRA CATALANA

Anticapitalistes trenca amb els Comuns, impulsem amb la CUP un reagrupament de l’esquerra rupturista per fora del règim

Es tracta de la primera ruptura que viu una de les organitzacions d'Unidas Podemos després del preacord de govern amb el PSOE. És urgent avançar en un reagrupament de l'esquerra anticapitalista i independent del règim polític.

divendres 22 de novembre| edició del dia

Joan Giner durant un mitin de Catalunya Si Que Es Pot

Aquest dimecres a la tarda saltava la notícia de la dimissió en bloc de 15 membres del Consell Nacional de Catalunya en Comú. Es tracta de membres del sector “Desbordem” que impulsa Anticapitalistes i altres sectors crítics amb la direcció de Colau. Una renúncia que es realitza dies després que aquest corrent es negués a presentar candidatures a la pròxima renovació de la direcció i la primera d’una de les forces de l’anomenada esquerra del “canvi”, des de l’anunci del preacord de govern de coalició d’Unidas Podemos i el PSOE.

Aquest preacord, tot un salt de quantitat en qualitat en la integració al règim del 78, és el que ha precipitat la decisió, tal com ha plantejat una de les portaveus de Anticapitalistes, Laia Facet, a twitter.

Les raons que han plantejat en una carta pública per a prendre aquesta decisió han sigut les d’haver-se “passat de lluitar contra l’austeritat a aprovar el sostre de despesa, de volem tombar el règim del 78 a ser el soci minoritari del PSOE del 155, de defensar el dret a decidir a Catalunya a no recolzar l’amnistia de les preses polítiques (o a no atrevir-se a dir-los preses polítiques en els comunicats o en declaracions públiques) i tot sempre sobre la base de girs sobtats que s’han decidit fora dels òrgans, sense parlar-ne de forma oberta”.

També qüestionen l’“inexistent paper dels òrgans de direcció” en la presa de decisions i la negativa de Catalunya en Comú a respectar en diverses localitats altres projectes polítics municipalistes preexistents durant les passades eleccions de maig. Sobre aquesta qüestió, des d’Anticapitalistes en aquells comicis ja es va donar suport a candidatures lligades a la CUP i que competien amb les dels Comuns en localitats com Badalona o Girona.

La deriva que denuncien des d’Anticapitalistes i els sectors crítics, és la marca d’identitat d’aquest projecte polític del que han sigut part des de la seva fundació. Catalunya en Comú, en una senda molt similar a la del seu soci estatal de Podemos, ha estat fins i tot al capdavant en aquesta integració al règim per mitjà del govern de l’Ajuntament de Barcelona i la seva política davant el moviment democràtic català.

L’equip de Colau va assumir l’austeritat sense qüestionar la Llei Montoro i el pagament del deute, no ha pres cap mesura contra els grans propietaris d’habitatge buit, ha mantingut tots els privilegis de la casta del PSC, CiU i ICV en empreses públiques com TMB, ha empitjorat les polítiques de racisme institucional com la guerra al top manta o ha donat l’esquena a innombrables mobilitzacions de treballadors que lluitaven per la remunicipalització de serveis -com l’atenció domiciliària en mans de Florentino Pérez- o la vaga de Movistar just quan van assumir el càrrec en 2014.

Una política que res te de diferent a la que ha sigut aplicada pels consistoris socialistes durant els més de 30 anys que van governar la ciutat. Per això el seu co-govern amb el PSC fins a 2017 i l’actual equip bipartit -que va comptar amb l’aval de la dreta espanyolista i racista de Valls- està funcionant sense quasi contradiccions.

Al Parlament de Catalunya i en la seva política en clau catalana, han jugat a una equidistància respecte a la lluita pel dret a decidir cada vegada més escorada cap al bloc monàrquic. Sumant-se per moments al constitucionalisme, com al setembre de 2017, negant-se a donar legitimitat al referèndum de l’1 d’octubre i, recentment, fent una crida a acatar la sentència, criminalitzant les protestes i fins abstenint-se, aquest mateix dijous, sobre la retirada del privilegi de Felipe VI de poder fer ús privat del Palauet Albéniz de propietat municipal.

Tota aquesta deriva explica el salt que significa l’anunci del preacord de govern d’Unidas Podemos (coalició de la que Catalunya en Comú forma part) amb el PSOE. Els Comuns, encapçalats al Congreso per Jaume Asens, es volen sumar amb entusiasme a la integració del govern imperialista de la cinquena potència de la UE.

Un govern que ja ha deixat clar que assumirà les receptes de la Comissió Europea i el BCE, tant en allò relatiu a l’austeritat com amb les reformes estructurals. El PSOE es prepara, ara auxiliat per Unidas Podemos, per aplicar ajustaments com els que acostumen a fer els governs social liberals, recordem a Zapatero. Un govern que mantindrà allò essencial de la política d’Estat -dictada per la Casa Reial el 3-O- contra l’independentisme i els drets democràtics. Un govern que aplicarà les polítiques de fronteres de la UE i el bipartidisme, i que continuarà defensant els interessos de les multinacionals espanyoles a tot el món, quelcom que inclou diplomàcia de sang, missions militars i suport a cops com el de Guaidó a Veneçuela.

Aquest acord ha generat crítiques de diferents referents d’Anticapitalistes a la resta de l’Estat. Fins i tot d’un dels seus portaveus, Raúl Camargo. En resposta a una pregunta sobre si la seva organització era ja un projecte per fora de Podemos responia que “En alguns territoris no, seguim dins de Podemos, però a la majoria ja estem fora. (…) Al març, tindrem una conferència política confederal d’Anticapitalistes per a triar la nostra aposta política per als pròxims anys. Durant aquests mesos, estarem debatent, però és una evidència que aquest govern de coalició, si es concreta i aconsegueixen finalment els números, demostra que la distància és cada vegada més gran”.

La posició a Catalunya d’Anticapitalistes és que després de la decisió presa “Seguirem treballant per una reorganització de les esquerres a Catalunya en clau rupturista i de majories a l’alçada de la crisi econòmica, social i política que vivim i que reculli les experiències d’una nova generació activista”.

Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores plantejavem recentment en una carta oberta a Anticapitalistas la urgència de prendre la decisió de trencar amb Podemos (i en el cas català amb Catalunya en Comú), “denunciant l’acord i fent una crida a un reagrupament de totes les forces polítiques, socials i sindicals combatives que estiguin disposades a organitzar l’oposició independent a un govern de coalició”, quelcom que podria “donar-li una perspectiva a moltíssimes persones que consideren l’entrada de UP al govern com una capitulació històrica”. No fer-ho significaria “embellir al futur govern, que no serà ni “progressista” ni “reformista”, sinó un govern neoliberal d’un Estat imperialista amb cobertura “progre” per part d’Unidas Podemos”.

Coincidim a assenyalar que “Si no aconseguim posar dempeus una alternativa política d’esquerra davant l’inevitable fracàs de UP en un govern que no canviarà res, els qui colliran el descontentament seran la dreta i l’extrema dreta”. Si bé per a nosaltres això no passa per defensar una posició de suport a la investidura del PSOE o buscar un acord programàtic amb ell, sinó, en el sentit que planteja la CUP en el Congrés de “no brindar-li cap suport al govern de coalició, no legitimar al règim i continuar lluitant pel dret a decidir, l’amnistia i per drets socials”, quelcom que seria “un bon punt de partida per a proposar un reagrupament estatal d’una esquerra anticapitalista i independent del règim polític.”

Davant la decisió presa per Anticapitalistes volem reprendre aquesta crida a les companyes i companys d’aquesta organització. És el moment que, juntament amb la CUP i les organitzacions de l’esquerra independentista i aquells grups de l’esquerra anticapitalista que vulguin ser part, impulsem en comú assemblees obertes, actes i trobades on debatre com podem construir una forta esquerra anticapitalista i combativa. Una esquerra que es prepari per a plantar cara al pròxim govern, marqui una clara línia d’independència dels partits del processisme, es proposi enfrontar al règim monàrquic i lluiti per processos constituents veritablement democràtics, per un programa obrer i popular per a donar resposta a les demandes socials de salari, habitatge, salut i educació, i perquè la crisi la paguin d’una vegada per totes els capitalistes. No hi ha temps a perdre.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    CUP   /    Unidas Podemos   /    Esquerra espanyola   /    Política Estat espanyol   /    Anticapitalistas   /    Izquierda Unida   /    Podemos   /    PSOE

Comentaris

Comentar