Com van respondre els governs, la situació del sistema de salut i què passa als països més importants davant l’avanç de la pandèmia. Sobre això va parlar Diego Sacchi en la seva columna sobre notícies internacionals del programa de ràdio El Círculo Rojo, que s’emet tots els diumenges de 21 a 23 hs per Radio con Vos.

El continent supera els 300 000 contagis i més de 8000 morts. Les xifres vénen pujant ràpidament, després que diversos països relaxessin les mesures de quarantena.

Per a donar-nos una idea de l’impacte, els més afectats són Sud-àfrica, Egipte, Nigèria, Ghana i Algèria, algunes de les principals economies de la regió.

La falta de testatges ajuda al fet que les xifres segurament estan subvaluadas. Per exemple a Nigèria, un país de 200 milions de persones es van realitzar unes 40,000 proves, segons dades de finals de maig. Una xifra baixa per mesurar fins on es va expandir el virus.

Què és el que més preocupa? que augmentin els casos per la precària situació del sistema de salut. Es calcula que el continent té en mitjana menys d’un llit de cures intensiva per cada 100,000 persones. Per fer-nos una idea Argentina té unes 28 cada 100,000 persones, a Perú 3,5 o Bolívia 4.

Per a donar-nos una idea més precisa, Nigèria, Etiòpia i Egipte, tenen 1.920 llits de cures intensives per a més de 400 milions de persones.

En la majoria dels països denuncien que han d’estar a la “primera línia” sense equipament. Ja va haver-hi vagues del personal sanitari a Sud-àfrica, Tunísia, Nigèria, Kenya o Zimbàbue.

També una cosa bàsica com rentar-se les mans es transforma en en un luxe. Aproximadament 190 milions de persones d’Àfrica subsahariana no disposen d’accés a aigua potable.

Diferents associacions de metges a Àfrica també alerten que en utilitzar el poc pressupost que es destina a salut contra el coronavirus, hi ha altres malalties que avançaran, com l’Ebola o la febre de Lassa, malalties per les quals no s’investiguen cures.

Com va dir Mónica Müller, metgessa i autora de Pandèmia: virus i por, en una entrevista que li vam fer "No es parla d’algunes malalties perquè ataquen a persones pobres"

L’altra cara de la pandèmia és l’impacte social i econòmic en països on gran part de la població sobreviu sobre la base de treballs informals.

En tot el continent la regla és acomiadaments, suspensions i en el millor dels casos rebaixes salarials.

Existeix una gran pressió de l’empreses, la majoria multinacionals, per a reobrir l’economia el que es tradueix en focus de contagi.

Al Marroc per exemple va haver-hi casos de coronavirus en les empreses espanyoles Frigodar i Natberry Maroc que són empreses especialitzada en l’envasament de fruits vermells.

Quelcom similar passa a les mines del sud del continent, amb casos extrems com el de la mina de l’empresa Tenke Fungurume, a la República Democràtica del Congo, que va deixar en quarantena als seus 6000 treballadors en les instal·lacions de la mina perquè continuïn treballant.

Però per entendre la situació del continent hi ha una cosa clau: la ingerència de les grans potències, sigui mitjançant pressió econòmica, directament militar o el control dels principals recursos.

Per exemple França mitjançant el "sistema de francs CFA" (Comunitat Financera Africana) té un control directe sobre les monedes nacionals de les seves antigues colònies. Al mateix temps manté uns 9000 soldats en el continent.

Les conseqüències de la pandèmia pel coronavirus només mostra una situació que es manté fa anys en un continent sotmès pel saqueig imperial.