350 anti-avalots de la Guàrdia Civil se sumen a partir d’avui al dispositiu del Ministeri de l’Interior elaborat per a controlar les mobilitzacions que se celebrin a Catalunya una vegada s’hagi fet pública la sentència del Tribunal Suprem cap als dirigents sobiranistes presos per l’1-O.
Així, diferents grups de seguretat ciutadana de USECIC i dels Grups de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil se sumen als de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) que ja van ser enviats a Catalunya abans que es complís el segon aniversari del referèndum de l’1-O.
L’objectiu, segons avançaven alguns mitjans de comunicació com “El Confidencial”, és reforçar amb 700 guàrdies civils i 800 policies nacionals un operatiu de seguretat desplegat a Barcelona i les principals ciutats de Catalunya, i coordinat amb els Mossos d’Esquadra.
De fet, des de la direcció dels Mossos han activat també des de fa setmanes a totes les seves unitats d’anti-avalots de la Brigada Mòbil (Brimo) i l’Àrea Regional de Recursos Operatius, amb la mateixa fi de reprimir les mobilitzacions que se celebrin en resposta a la sentència.
En aquest sentit, aquest dimarts el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Miquel Buch, manifestava que “els Mossos d’Esquadra han d’estar preparats per a resoldre qualsevol escenari que es pugui plantejar complint el marc jurídic, és a dir, la llei de cossos i forces de seguretat”, en al·lusió a les protestes que s’estan convocant.
Una política repressiva molt semblant, la de la Generalitat, a la de fa un any quan el president Torra va animar als CDR a "continuar pressionant" contra l’ofensiva reaccionària contra el poble de Catalunya, mentrestant, el mateix Buch reprimia als manifestants que es concentraven davant el Parlament de Catalunya.
L’operatiu policial i coordinat entre els tres cossos de seguretat (Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil) és similar al que ja es va desplegar fa a penes un any amb motiu, també, del primer aniversari de l’1-O.
No obstant això, a la retina de milers de catalans i catalanes segueix present l’Operació Copèrnic. Un operatiu policial sense precedents que es preveia per a 15 dies i es va allargar durant més de tres mesos a Catalunya. El Ministeri de l’Interior, amb Juan Ignacio Zoido al capdavant, va destinar tres vaixells abarrotats de milers de policies nacionals i guàrdies civils de diferents punts de l’Estat que van atracar en els ports de Barcelona i Tarragona el 21 de setembre de 2017. Alhora, altres destacaments policials sortien de diferents punts de l’Estat cap a Catalunya, esperonats per l“A por ellos”.
Cal destacar que, aquell dia, la Guàrdia Civil detenia també a 14 alts càrrecs de la Generalitat per la seva suposada relació amb els preparatius del referèndum que hauria de produir-se l’1 d’octubre. Començaven així els mesos més aguts de l’ofensiva reaccionària contra el poble de Catalunya i el creuer de Piolín, com recordaran tots, i els altres dos vaixells arribaven per a allotjar a més de 8.000 agents que tenien com a principal objectiu impedir a cop de repressió la jornada històrica de l’1-O.
L’actual operatiu policial, encara que lluny dels nombres d’efectius policials de 2017, s’emmarca en la reactivació de l’ofensiva repressiva a Catalunya per part del Règim. A la sentència cap als dirigents sobiranistes presos se li suma l’Operació Judes de fa dues setmanes en la qual la Guàrdia Civil va detenir a 9 membres dels Comitès de Defensa de la República, dels quals, excepte dos d’ells, tots els altres van ser enviats a presó provisional, acusats de delictes de terrorisme i tinença il·lícita d’explosius; a més d’una persecució cap a l’esquerra independentista que no cessa des de fa dos anys.
I és que, sens dubte, la posada en marxa des de fa dies de la maquinària repressiva a Catalunya té com a objectiu posar fi al moviment independentista i acabar amb les aspiracions democràtiques de milions de catalans.
