Fa uns mesos un estudi realitzat per la European Heart Journal, així com pels informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o de l’Agència Europea de Medi Ambient assenyalaven els perills per a la salut generats per la contaminació, calculant-se en 8,8 milions el nombre de morts escala mundial causades per aquest problema i en 790.000 en el marc europeu. Així la contaminació superaria les morts causades pel tabaquisme, xifrades en 7,2 milions de persones a l’any.
A pocs dies del Dia Mundial del Medi Ambient, la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) torna a posar sobre la taula el debat, en assenyalar que la contaminació seria la responsable de 10.000 morts a l’any en l’Estat espanyol, un número molt superior a les 1.700 causades per accidents de trànsit.
Segons el SEPAR les partícules més contaminants serien el diòxid de nitrogen (NO2), que és el que més morts provoca a Espanya (entorn de 6.000 a l’any), seguits de les partícules en suspensió (2.600 morts anuals) i l’ozó troposfèric (més de 500) i uns altres com el diòxid de sofre, el monòxid de carboni o el plom. Unes dades que van en la línia del plantejat pels informes de la European Heart Journal o de l’OMS.
Les partícules en suspensió serien causades per la combustió dels vehicles que circulen per les ciutats i, especialment, pels motors dièsel. Un problema que per força ha entrat en l’últim temps a l’agenda dels ajuntaments de les grans ciutats per la gravetat de l’assumpte. De fet, els vehicles contaminarien en la mateixa proporció que les plantes industrials o productores d’energia, un 32’5% per als primers i un 32,4% per a les segones respectivament.
Així, a les ciutats, a causa dels gasos generats pels tubs d’escapament, es generen i acumulen aquestes partícules en suspensió considerades un carcinogen de primer ordre i estan molt associades a tumors pulmonars, de mama i digestius.
En un programa emès per la cadena SER, Isabel Urrutia, pneumòloga i coordinadora de medi ambient de SEPAR, plantejava que “hi ha evidència científica que en els dies de més contaminació hi ha més infarts de miocardi, hi ha més ingressos en urgències per malalties pulmonars i estructura crònica, per atacs d’asma, etc.”. L’especialista concloïa que “és fàcil de comprovar la relació d’aquestes malalties i morts perquè concorden amb els dies de més contaminació”, per la qual cosa es mostrava en l’entrevista partidària de tancar les ciutats al trànsit.
El capitalisme en la cruïlla
La degradació de l’ambient és un dels principals problemes que afronta avui la humanitat a escala global. El capitalisme, responsable del daltabaix ecològic que amenaça al planeta, demostra dia a dia la seva incapacitat per a dur a terme un “desenvolupament sostenible”. La lògica de l’anarquia capitalista, moguda per la set de guanys a qualsevol cost i essencialment ecodestructiva, és un atzucac.
Et pot interessar: Capitalisme, canvi climàtic i estratègia socialista
El “capitalisme verd” -un nou nínxol de valorització del capital que s’ha desenvolupat de la mà de noves indústries “verdes”- mostra constantment la seva incapacitat per a complir si més no els acords mínims, ja de per si mateix insuficients, que s’estableixen en els cims climàtics internacionals.
De la mateixa manera que ho mostren les “transicions ecològiques” impulsades pels Estats capitalistes els costos dels quals tracten de carregar sobre l’esquena de la classe treballadora i dels sectors populars. Indefectiblement, el capital acaba arrossegant amb si a la societat en un espiral d’ajustos, retallades, fallides, acomiadaments, guerres per recursos, espolis, etc.
Et pot interessar: Un “Green New Deal” no pot salvar-nos, una economia planificada sí
Els nivells de contaminació i destrucció dels ecosistemes exigeixen la transformació radical del model energètic i industrial a escala planetària, alguna cosa que mai estarà en l’agenda política del “capitalisme verd”.
Una qüestió com la contaminació generada pels vehicles de transport exigeix un replantejament radical, col·locant en el centre la salut i el benestar de les persones. La promoció dels cotxes elèctrics -reservats als sectors més rics de la societat- o les limitacions de circulació al trànsit en les grans ciutats, resulten a penes petits “pegats” que de cap manera poden donar resposta a la crisi actual.
L’actual sistema de transport, fonamentat principalment en l’ús de vehicles privats, s’ha transformat en un entramat l’única fi del qual és beneficiar a les grans indústries automobilístiques, de combustibles i d’infraestructures i carreteres, en detriment de la classe treballadora i els sectors populars.
Enfront de la farsa dels cims climàtics i les promeses d’un “capitalisme verd” dirigit per les corporacions imperialistes, és necessari desplegar un programa transicional orientat cap a una completa reorganització racional i ecològica de la producció, la distribució i el consum.
